El llibre explica, en més de 500 pàgines, com Jordi Pujol va arribar al Govern de la Generalitat convençut de la necessitat de crear uns sistema comunicatiu propi basat en mitjans autòctons, arrelats al territori i que emetessin en català. Un sistema que havia de ser com més complet millor i bastit sobre mitjans potents i capaços de competir amb l’oferta que arribava de fora del Principat. És així com es va promoure activament la creació de mitjans públics i privats, locals i nacionals.

Per a Pujol i els seus governs, la comunicació de masses era una eina fonamental per al procés de (re)construcció nacional que volia dur a terme des de la Generalitat. Els mitjans van esdevenir així un recurs estratègic en el qual s’havia d’invertir tant com fos necessari i possible. El llibre mostra com els esforços tant polítics com econòmics per bastir un sistema mediàtic potent foren continuats i intensos al llarg dels 23 anys estudiats.

L’estudi de Guimerà, que abasta tot el període 1980-2003, assenyala que els interessos de Pujol anaven més enllà dels estrictament lingüístics i culturals. Si, com bé ha posat de manifest la nombrosa recerca precedent, la normalització lingüística ha estat un objectiu clar, l’obra demostra que també hi havia objectius identitaris (el reforçament del sentiment nacional català), polítics (els mitjans com eina clau tant per promoure el nacionalisme com per exercir l’autogovern), socials (ajudar a la cohesió social) i econòmics (la industria audiovisual com a factor de creixement). Tot plegat, entrelligat i vinculat al reforç de l’autogovern i al desenvolupament socioeconòmic de Catalunya, eixos bàsics de l’acció de Govern de CiU durant els anys analitzats.

L’estudi descansa sobre les aportacions que la nombrosa i valuosa recerca catalana sobre estructura i política de comunicació ha fet des de finals dels anys setanta. Guimerà sintetitza les principals dades i interpretacions fetes per aquests estudis per donar lloc a la primera aproximació global que es fa als 23 anys d’executius presidits per Pujol, un període que mai abans havia estat estudiat en el seu conjunt.

A més, l’autor duu a terme un treball de camp específic que ha inclòs la consulta d’arxius oficials (molt poc explotats en la recerca prèvia) i les entrevistes en profunditat. Guimerà ha conversat amb 11 polítics i tècnics que han tingut responsabilitats en el disseny de les polítiques de comunicació estudiades. Entre aquestes entrevistes destaquen les dues fetes a Jordi Pujol, que han estat fonamentals per conèixer a fonts el pensament del president sobre els mitjans de comunicació –aspecte al qual el llibre dedica un capítol.

El llibre ha estat editat per Proa i la recerca es va dur a terme amb el suport del Centre d’Estudis Jordi Pujol. L’any 2012, el Centre va atorgar a Guimerà la primera Beca Jordi Pujol precisament per desenvolupar aquest estudi. El llibre recull integrament els resultats d’aquesta recerca.

Isabel Fernández Alonso y José Joaquín Blasco Gil, investigadores del Grupo Daniel Jones, han publicado en el European Journal of Communciation el artículo “Press subsidy policies in Spain in the context of financial crisis (2008–2012): An analysis of the Catalan case”.

El artículo aborda las políticas de subvenciones a los medios en Cataluña tras el estallido de la crisis financiera, interpretándolas en el marco de las políticas previas desplegadas por los sucesivos gobiernos de la Generalitat. Asimismo, apunta los ejes esenciales de las políticas impulsadas con respecto a esta materia por el Gobierno español y por los ejecutivos de aquellas otras comunidades autónomas que otorgan algún tipo de ayudas al sector mediático.

El texto destaca la discrecionalidad de los procesos concesionales en general (matizada en el caso de Cataluña tras el cambio político acaecido en 2003) y la frecuente vinculación entre políticas de ayudas a los medios y políticas lingüísticas y de construcción nacional.

A la vez, subraya el volumen de las ayudas regladas que se han otorgado tradicionalmente en Cataluña, algunas automáticas (en función de criterios objetivables, como las cifras de difusión del año anterior) y otras a proyectos concretos. También recoge los fuertes recortes presupuestarios aplicados a partir de 2011 (con un repunte en 2012, año electoral) y las implicaciones de los mismos, en opinión de los presidentes de las asociaciones del sector. Concluye destacando el importante giro que supone la supresión de las ayudas a proyectos, por parte del actual gobierno convergente, en la convocatoria 2013, resuelta el 14 de febrero de 2014, justo un día después de la publicación del artículo.

Isabel Fernández Alonso y José Joaquín Blasco Gil llevan años investigando las políticas de ayudas a la prensa, destacando entre sus trabajos el libro Press subsidies in Europe (Barcelona, 2006: Generalitat de Catalunya), del que ambos son coeditores y del que se han publicado ediciones en catalán y en coreano.

Una versión actualizada de varios de los aspectos tratados en este libro se publicó en 2008, como cuaderno central de la revista Telos.

>> Texto completo en el European Journal of Communciation: “Press subsidy policies in Spain in the context of financial crisis (2008–2012): An analysis of the Catalan case“

]]>