“Per a Jordi Pujol, els mitjans de comunicació eren clau”

   25 de junio de 2014  /  Comentarios desactivados en “Per a Jordi Pujol, els mitjans de comunicació eren clau”

El passat dijous 12 de juny, el professor Josep Àngel Guimerà va presentar a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre Les polítiques de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en el procés de reconstrucció nacional de Catalunya. L’obra analitza el paper atorgat als mitjans durant els 23 anys de govern de CiU (1980-2003). Guimerà sosté que els mitjans van ocupar un lloc central dins del projecte polític del President Pujol i això es va traduir en un dels sistemes mediàtics no estatal més desenvolupats d’Europa.

L’acte va comptar amb la presència del president Jordi Pujol, ja que el llibre és fruit de la beca que el Centre d’Estudis Jordi Pujol va atorgar a Guimerà l’any 2012 per dur a terme aquesta recerca. També van participar en la presentació Josep Lluch (editor de Proa) i l’historiador Joan B. Culla, president del jurat que becà Guimerà i tutor seu durant el desenvolupament del projecte.

JAG_1

El llibre és el resultat d’un any i mig de treball de camp. L’autor es va basar en els principals estudis sobre estructura i polítiques de comunicació fets a Catalunya des de finals dels anys setanta. Aquest anàlisi documental s’ha completat amb recerca original emprant fonts molt poc explotades per recerques anteriors, com l’arxiu dels departaments de Cultura i de la Presidència; o les publicacions oficials del Parlament de Catalunya. Així mateix, l’autor també va mantenir entrevistes amb 11 polítics i tècnics dels successius governs de Pujol per obtenir explicacions de primera mà sobre les decisions preses durant els anys analitzats.

Durant l’acte, Pujol va felicitar pel llibre, que va qualificar “de dens i molt tècnic en algunes parts, però molt ben feta” i d’interès per a tothom que vulgui conèixer la seva obra de govern en el sector. Per la seva part, Culla va voler destacar que el llibre havia superat amb escreix les ja altes expectatives que el jurat havia dipositat en el projecte. També va voler assenyalar que “tot i ser una obra finançada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, no defuig les ombres del període, fent una anàlisi ponderada, minuciosa i molt ben documentada”. En aquest vídeo podreu escoltar aquestes declaracions a més d’una síntesi del contingut del llibre.

En la seva intervenció, Guimerà va exposar els eixos principals del llibre a partir de quatre idees que considera fonamentals per entendre les polítiques de comunicació dutes a terme a Catalunya entre 1980 i 2003. D’una banda, que Pujol va arribar al Govern de la Generalitat convençut que els mitjans de comunicació eren una eina fonamental per desenvolupar el projecte de construcció nacional que volia dur a terme des de l’executiu. Això va situar els mitjans en el centre de l’estratègia política del Govern. Segons Guimerà, “a Catalunya la comunicació de masses ha estat una qüestió d’Estat, durant els governs de Pujol”.

D’altra banda, l’objectiu d’aquestes polítiques hauria estat bastir un sistema de comunicació de masses el mes desenvolupat possible, de manera que fos al mateix temps el més autònom possible de l’existent al conjunt de l’Estat. Catalunya havia de disposar d’un sistema complet (premsa, ràdio i televisió; tant pública com privada i d’abast local i nacional format per uns mitjans capaços de competir amb els que arribaven de fora. Parafrasejant Pujol, Guimerà afirmava que la idea bàsica era que “Catalunya no havia de ser un país sucursalista en res; tampoc en un sector tan estratègic com la comunicació de masses”.

Això va donar lloc a la que Guimerà considera la tercera idea clau per entendre tot el període: des de la Generalitat no es van escatimar esforços econòmics i polítics per construir aquest sistema de comunicació. Això inclou des dels recursos necessaris per crear i mantenir la CCRTV o subvencionar la premsa; com els conflictes polítics per exercir i també ampliar les competències sobre el sector mediàtic. Aquest esforç va ser intens en la seva aplicació i extens en el temps, ja que es va allargar tot el període estudiat. Finalment, Guimerà va desgranar breument els cinc grans grups de raons en què es va basar –i legimitar– la intervenció de Pujol sobre el sistema de mitjans: lingüístiques, identitàries, polítiques, de benestar social i econòmiques. L’autor es va entretenir a explicar especialment les tres darreres, menys estudiades per la recerca universitària catalana i per tant menys conegudes.

Guimerà va voler acabar la seva intervenció recollint una cita literal extreta de les conclusions del llibre i que considera una bona síntesi de la interpretació que ha fet del període estudiat: “tant la doctrina defensada per Jordi Pujol i altres alts càrrecs dels seus governs, com l’acció política desplegada entre 1980 i 2003 mostren amb netedat com els conceptes nació, llengua, mitjans de comunicació i autogovern apareixen entrelligats mitjançant una idea força que és imprescindible per entendre què ha passat a Catalunya en el període estudiat: sense un espai de comunicació propi mínimament desenvolupat, l’autogovern i la pervivència de la nació catalana i la llengua en què es basen hauria estat inviable”.

El llibre es pot trobar a les principals llibreries de Catalunya i també es pot adquirir en línia a través del web de l’Editorial Proa.


RSS  |  Twitter  |  Facebook